Versió Catalan 2

El corb i la guineu

El Senyor Corb, a dalt d'un arbre
Tenia al bec un formatge
El senyor Guineu, per l'olor seduït
Li digué més o menys aquestes paraules
¡Eh!, bon dia, senyor Corb
¡Que encantador que sou! ¡Que bonic em pareixeu!
Sense mentir, si el vostre cantar
Respongués al vostre plumatge
Seríes el Fènix dels hostes d'aquest bosc
Amb aquestes paraules al Corb l'envaeix l'alegria
I per a mostrar la seva bella veu
Obri l'ample bec, deixa caure la seva pressa
El Guineu la agafà i digué: bon senyor
Aprengueu que tot adul.lador
Viu a expenses d'aquell que l'escolta
Aquesta lliçó ben val un formatge, sense dubte
El Corb, avergonyit i confús
Jurà, però ja tard, que una altra vegada no tornaria a passar-li.